Actualment hi ha una sèrie de teràpies no farmacològiques que ajuden a tractar els símptomes de diverses patologies, ja siguin malalties neurodegeneratives, trastorns de l'estat de l'ànim, de l'espectre autista, malalties psiquiàtriques i discapacitats intel·lectuals. Han mostrat la seva efectivitat millorant o alleujant la simptomatologia produïda per les afeccions esmentades anteriorment.
Entre aquestes teràpies podem emmarcar l'hort terapèutic, adaptat a persones amb alguna diversitat funcional, mitjançant taules de cultiu o bé a través de jardineres penjades. Segons l'Associació Americana de Teràpia Hortícola, a l'antic Egipte els metges prescrivien passejades pel jardí a pacients amb malalties mentals. Avui dia són molts els centres, ja siguin residències de gent gran, educació especial o sanitaris que decideixen implementar-la en la programació d'activitats.
Les activitats que es poden fer al voltant d'un hort terapèutic se serveixen de la natura com a mitjà multisensorial per activar els sentits, amb l'objectiu de disminuir els nivells d'estrès, augmentant l'estat d'ànim i el benestar general de la persona. L'olor que desprenen les plantes aromàtiques, els fruits amb els diferents tactes i colors, la textura de la terra o la brisa del vent ofereixen un conjunt ampli de possibilitats per treballar i potenciar les diferents capacitats de les persones, com les habilitats manipulatives i la coordinació viso-manual, necessària per explorar i manipular objectes, com regadores, eliminar males herbes, sembrar i cavar, entre d'altres.
Ens permet treballar conceptes relacionats amb l'espai i el temps com l'hort a l'estiu, la tardor, etc. Tota aquesta conjunció d'estímuls pot activar en la persona records de la infància o una altra etapa de la vida que ajuden a activar la memòria semàntica, beneficiant o potenciant la parla en alguns casos d'afàsia.
Com a evidència empírica, múltiples articles científics conclouen que aquesta teràpia promou canvis significatius i beneficis a nivell físic, psicològic, mental, social, laboral, ocupacional i, en conseqüència, millora l'autonomia i la qualitat de vida de l'adult més gran.
Ens agradaria cridar l'atenció sobre una reflexió de Charles A. Lewis: “Per què les flors ens aixequen l'ànim i un passeig pel bosc o el parc alleuja la nostra tensió? Quines altres influències positives pot portar la naturalesa a la humanitat?
