El terme «envelliment actiu» va ser adoptat per l'Organització Mundial de la Salut justament amb aquesta intenció: transmetre un missatge més complet que el de l'envelliment saludable, fins llavors dominant, i reconèixer aquells factors que condicionen l'envelliment de les persones i les seves possibilitats de viure d'una manera autònoma més enllà de la mera atenció sanitària.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l'envelliment actiu com «el procés pel qual s'optimitzen les oportunitats de benestar físic, social i mental durant tota la vida, amb l'objectiu d'ampliar l'esperança de vida saludable, la productivitat i la qualitat de vida en la vellesa «.
En definitiva, l'envelliment actiu és essencial per a optimitzar la salut física, mental i social que permeti a les persones majors participar activament en la societat, sense sofrir discriminació i gaudir d'una bona qualitat de vida.