L'envelliment de la població és un dels grans reptes als quals s'enfronta la població mundial. Als països desenvolupats més del 25% dels ciutadans d'Europa Occidental, els Estats Units, el Japó, el Canadà i Austràlia tenen una edat superior als 60 anys.
La idea que la jubilació suposa el transito final d'un cicle està sent substituïda amb passes de gegant per un període vital cada vegada més llarg que necessita de canvis estructurals d'envergadura en la societat. Una de les incògnites a descobrir és si els nostres majors comptaran amb un poder adquisitiu similar a l'actual o si, per contra, la crisi del sistema de pensions originarà un sector de població cada vegada més ampli, però amb unes pensions públiques molt reduïdes.
Millorar la qualitat de vida de la població major serà un dels objectius del sector de la salut, que té en les persones d'edat avançada als seus principals consumidors, un sector en el qual també cal incloure a serveis socials, assistencials, terapèutics, ortopèdies, farmacèutiques, residències d'ancians, etc.
Les residències d'ancians i centres de dia van canviant a poc a poc la seva filosofia d'atendre persones amb dependència que necessiten cures en la seva vida diària per a anar convertint-se en alternatives d'habitatges de qualitat, que ofereixen serveis específics per a les persones majors. No es tracta de viure el major temps possible, sinó de viure amb la millor qualitat de vida.
S'estima que, a Espanya, l'any 2050, les persones majors de 65 anys representaran més del 30% del total de la població. L'increment de l'esperança de vida i la baixa taxa de natalitat que es ve registrant des de fa algunes dècades ha accelerat l'envelliment de la població espanyola. L'increment de l'esperança de vida condueix a un increment de les malalties cròniques, i com a conseqüència, a una pèrdua d'autonomia i/o discapacitats funcionals. Per tot això, cada vegada és més necessari comptar amb recursos socials, així com amb centres sanitaris i residencials.
El cuidar a la persona major implica una responsabilitat conscient i intencional dels professionals de la salut. Requereix al seu torn professionals sanitaris amb major sensibilitat, alt compromís ètic i moral i amb millor formació en geriatria, per a proporcionar cures de la més alta qualitat.
A més, la població de persones de més edat a Espanya representa un col·lectiu amb característiques cada vegada més heterogènies. La majoria de persones majors són independents, lliures d'incapacitat, autònomes i integrades socialment. Però les previsions futures assenyalen l'augment del subgrup denominat «sobreenvejecimiento» amb un gran increment de dependència, solitud i pobresa, i escàs suport social, sent el col·lectiu que més preocupa la societat i als professionals. Per això, cal generar propostes d'actuació, que permetin generar postures analítiques i reflexives per a adoptar models sostenibles de cures a la persona major.
Aquest canvi de paradigma, requereix un mitjà de treball que afavoreixi la comunicació entre els agents socials implicats, professionals assistencials i institucions, per a conèixer les preocupacions i interessos d'aquest col·lectiu, així com per a incrementar els recursos que evidenciïn la valoració de la cura professional en geriatria.
L'envelliment de la població, per si només, no és ni negatiu ni positiu, és inevitable i el que cal fer és encarar-ho, partint de la base que la gent que arriba a l'edat de jubilar-se ha estat fent una valuosa contribució al mercat laboral, encara que tenint en compte dos eixos, la despesa pública que generarà de pensions i la pressió que exercirà sobre el sistema sanitari i assistencial.
Els reptes impliquen oportunitats i la jubilació d'un gran grup poblacional pot significar noves oportunitats de mercat, perquè requeriran atencions que no sols pot cobrir l'administració. Cal mantenir i augmentar les dotacions que permetin una atenció adequada a una població cada vegada més envellida.
Si les persones majors poden viure aquests anys addicionals de vida en bona salut i en un entorn propici, podran fer el que més valoren de forma molt similar a una persona jove. En canvi, si aquests anys addicionals estan dominats pel declivi de la capacitat física i mental, les implicacions per a les persones majors i per a la societat són més negatives.
Tot un repte que ja no és futur, sinó present.
