Treballa amb nosaltres
Si desitja més informació sobre les nostres residències, contacti'ns al
93 012 92 81

Invertir en Envelliment

L’envelliment de la població és un dels grans reptes als quals s’enfronta la població mundial. Concretament, als països desenvolupats més del 25% dels ciutadans de l’Europa Occidental, Estats Units, Japó, Canadà i Austràlia tenen una edat superior als 60 anys.

La idea que la jubilació suposa el trànsit final d’un cicle està sent substituïda per un període vital cada vegada més llarg que necessita de canvis estructurals d’envergadura en la societat. Una de les incògnites a descobrir és si la nostra gent gran comptaran amb un poder adquisitiu similar a l’actual o si, per contra, la crisi del sistema de pensions originarà un sector de població cada vegada més ampli, però amb unes pensions públiques molt reduïdes.

La incorporació massiva de la dona al mercat laboral i la progressiva incorporació a les economies particulars de sistemes d’estalvi complementaris (fons d’inversió, plans de pensions, rendes d’habitatges, etc.) podrien compensar en part aquesta previsible pèrdua d’ingressos per la gent gran.

Millorar la qualitat de vida de la població més gran serà un dels objectius del sector de la salut, que té en les persones d’edat avançada als seus principals consumidors, un sector en què també cal incloure a serveis socials, assistencials, terapèutics, ortopèdies, farmacèutiques, residències de gent gran, etc.

Les residències d’avis i centres de dia van canviant poc a poc la seva filosofia d’atendre persones amb dependència que necessiten cures en la seva vida diària per anar convertint-se en alternatives d’habitatges de qualitat, que ofereixen serveis específics per a la gent gran. No es tracta de viure el major temps possible, sinó de viure amb la millor qualitat de vida.

S’estima que, a Espanya, l’any 2050, les persones majors de 65 anys representaran més del 30% del total de la població. L’increment de l’esperança de vida i la baixa taxa de natalitat que es registra des de fa algunes dècades ha accelerat l’envelliment de la població espanyola. L’increment de l’esperança de vida condueix a un increment en la prevalença de malalties cròniques, i com a conseqüència, a una pèrdua d’autonomia i/o discapacitats funcionals.

Per tot això, cada vegada és més necessari comptar amb recursos socials, així com amb centres sanitaris i residencials. El tenir cura de la persona gran implica una responsabilitat conscient i intencional dels professionals de la salut. Requereix professionals sanitaris i geriàtrics amb molta sensibilitat, alt compromís ètic i moral i amb la millor formació  per proporcionar cures de la més alta qualitat.

A més, la població de persones de més edat a Espanya representa un col·lectiu amb característiques cada vegada més heterogènies. La majoria de persones grans són independents, autònomes i integrades socialment. Però les previsions futures assenyalen l’augment del subgrup denominat “sobreenvelliment” amb un gran increment de dependència, solitud i pobresa, i escàs suport social, sent el col·lectiu que més preocupa la societat i als professionals.

Per això, cal generar propostes d’actuació, que permetin generar postures analítiques i reflexives per adoptar models sostenibles de cures a les persones grans. Aquest canvi de paradigma, requereix un mitjà de treball que afavoreixi la comunicació entre els agents socials implicats, professionals assistencials i institucions, per conèixer les preocupacions i interessos d’aquest col·lectiu, així com per incrementar els recursos que evidenciïn la valoració de la cura professional en geriatria.

L’envelliment de la població, per si sol, no és ni negatiu ni positiu, és inevitable i el que cal fer és encarar-ho, partint de la base que la gent que arriba a l’edat de jubilar-se ha estat fent una valuosa contribució al mercat laboral, encara que cal tenir en compte la despesa pública que generarà de pensions i la pressió que exercirà sobre el sistema sanitari i assistencial.

La jubilació d’un gran grup poblacional requerirà atencions que no només pot cobrir l’administració. Cal mantenir i augmentar les dotacions que permetin una atenció adequada a una població cada vegada més envellida.

Si les persones grans poden viure aquests anys addicionals de vida en bona salut i en un entorn propici, podran fer el que més valoren de forma molt similar a una persona jove. En canvi, si aquests anys addicionals estan dominats pel declivi de la capacitat física i mental, les implicacions per a la gent gran i per a la societat són més negatives.

Tot un repte que ja no és futur, sinó present.

Compartir:

Deja tu comentario