En la residència i centre de dia Vora Balís de Sant Vicenç de Montalt gaudim d'una sessió de musicoteràpia a ritme de karaoke. Els residents ja estan preparats. Formen un cercle i esperen que arribin les professionals. Elles arriben carregades amb instruments musicals, altaveus, micròfons i bones paraules. Nosaltres els rebem amb somriures i aplaudiments.
Tan aviat entren per la porta, comença el recital. Tots junts canten la cançó de benvinguda per a escalfar la veu, trencar el gel i preparar-se per al que està a punt d'arribar: sessió d'afecte.
Totes les cançons tenen a veure amb els petons, les abraçades i l'estima La coreografia? No podia ser menys: agafades de la mà, pessigolles… Primer assagen tranquil·lament i després coordinen els moviments apresos amb la música.
És habitual que els instruments musicals, juntament amb els residents, siguin els grans protagonistes. Però avui hi havia una gran sorpresa. I és que més enllà del tambor que li agrada a Encarna o de les maraques que gairebé sempre tria Juliol hem pogut utilitzar un micròfon.
Rita toca diferentes canciones y todo el grupo le acompaña, hasta que la guitarra deja de sonar. En este momento, la persona más valiente reclama el micrófono y canta a capela animando al resto.
Por el altavoz se escuchan las voces de Rosa y Antonia cantando «Bésame, Bésame mucho…» o «que felices seremos los dos y que dulces los besos serán». Pero la verdad es que ya lo somos.
La felicitat queda patent al llarg de tota la sessió i els petons marquen el comiat. Recollim instruments, guardem el micròfon, apaguem els altaveus i ens diem adeu amb el cor. Fins aviat.
