Treballa amb nosaltres
Si desitja més informació sobre les nostres residències, contacti'ns al
93 012 92 81

Preguntes freqüents sobre la Llei de Dependència (LAPAD)

La Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en Situació de Dependència (LAPAD) genera bastants dubtes a l’hora de conèixer els tràmits necessaris per optar a rebre ajudes (en serveis o econòmiques) destinades a millorar la qualitat de vida de les persones dependents.

En aquest article intentarem resoldre les preguntes més freqüents que, diàriament, ens fan arribar persones interessades que als seus familiars dependents se’ls reconegui el dret a rebre una prestació per atendre les seves necessitats.

Persones adultes o menors d’edat que precisin d’ajudes o de l’atenció i cura d’altres persones per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària i/o per a la seva autonomia personal poden ser beneficiàries d’una prestació o servei si compleixen els requisits estipulats en la normativa.

La dependència es defineix com un estat de caràcter permanent derivat de l’edat, la malaltia o la discapacitat, lligat al a falta o pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial.

Per iniciar el procés de reconeixement de la situació de dependència es fa necessari complir una sèrie de requisits:

– Residir a Espanya des de fa cinc anys.

– En cas de no tenir la nacionalitat espanyola, a més de complir el requisit anterior, es regiran per la llei orgànica sobre lleis i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.

– Sol·licitar el reconeixement de la dependència (mitjançant el treballador social de serveis socials del municipi pertinent de la persona interessada o bé mitjançant el professional pertanyent al centre residencial o de dia on la persona estigui ingressada. També de forma autònoma es pot requerir un imprès de sol·licitud i emplenar-ho).

– Tenir diagnosticat un dels graus establerts com a situació de dependència.

Grau I. Dependència moderada: quan la persona necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia o té necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.

Grau II. Dependència severa: quan la persona necessita ajuda per realitzar diferents activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, però no requereix el suport permanent d’un cuidador.

Grau III. Gran dependència: quan la persona necessita ajuda per realitzar diferents activitats bàsiques de la vida diària diverses vegades al dia i, a causa de la pèrdua total d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessita el suport indispensable i continu d’una altra persona o té necessitats de suport generalitzat per a la seva autonomia personal.

Per a la tramitació del reconeixement de grau es necessitarà la següent informació:

  1. Informe de salut emès per un metge de la sanitat pública o privada que estigui col·legiat.
  2. Fotocòpia del DNI, NIE o passaport en vigor.
  3. Certificat d’empadronament que justifiqui el domicili actual i la residència a Espanya durant els últims cinc anys.
  4. Les persones que no tinguin nacionalitat espanyola han de presentar el certificat de residència legal.
  5. Si la persona sol·licitant és pensionista o ja té un grau reconegut ha de presentar els documents que ho certifiquen.
  6. Si la sol·licitud la realitza un representant legal o un guarda de fet, aquest ha de presentar :
  • Fotocòpia del DNI, NIE o passaport en vigor.
  • Si és un representant legal ha de presentar la sentència judicial on se li reconeix com a tal.
  • Declaració de la guarda de fet.

En els serveis socials de la Comunitat més propera al nucli de convivència, en les oficines de la Direcció general de Dependència o bé a través de la pàgina web de la Comunitat Autònoma on resideixi la persona sol·licitant, es pot requerir un imprès de sol·licitud per tramitar el reconeixement de grau, que, una vegada emplenat, es lliurarà en els registres oficials, tals com els Serveis Socials del municipi.

Serà un funcionari qui valori la situació de dependència al domicili de la persona (habitatge o residència en la qual es trobi) mitjançant BDV (Barem de Valoració dels Graus i nivells de dependència) o EVE (Escala de Valoració Específica de dependència), uns test de valoració de les ABVD (Activitats Bàsiques de la Vida Diària).

Una vegada dictaminada la resolució (en un màxim de tres mesos), la persona ha d’esperar al fet que el treballador de serveis socials o del seu centre residencial es posi en contacte, amb la finalitat de realitzar el programa individual d’atenció (PIA). El PIA és un informe elaborat pels Serveis Socials del municipi de residència de la persona sol·licitant que recull les modalitats d’intervenció més adequades per a la persona en funció dels recursos previstos en la resolució per al seu grau i nivell.

Les prestacions d’atenció a la dependència poden tenir la naturalesa d’un servei o d’una prestació econòmica. La prioritat en l’accés als serveis la determina el grau i nivell de dependència i, si es té el mateix grau i nivell, la capacitat econòmica del sol·licitant.

Els serveis que ofereix la llei de dependència son els següents:

  • Servei d’ajuda a domicili
  • Servei de centre de dia i nit
  • Servei de teleassistència
  • Prestació econòmica d’assistència personal
  • Prestació econòmica per a atencions a l’entorn familiar i suport a cuidadors no professionals
  • Prestació vinculada al servei
  • Servei d’atenció residencial

Cal tenir en compte que con  una resolució de grau I no es pot ocupar una plaça pública en un centre residencial. Amb un grau II la persona percep una quantia aproximada de 400 euros, mentre que amb un grau III, la persona percep una quantia d’al voltant de 700 euros.

En el cas que la persona millori o empitjori el seu estat de salut es pot sol·licitar una revisió de grau, que pot sol·licitar-se com a mínim als sis mesos, pels treballadors socials, la família o el propi interessat.

Si la valoració de grau dicta que la persona ha millorat pot produir-se un canvi de grau i, per tant, la quantia econòmica que percep pot variar. De la mateixa manera, si es considera que el servei que rep no és necessari o no és equivalent a la seva necessitat també pot ser substituït per un altre.

Esperem que aquest article pugui resultar d’utilitat a totes aquelles persones interessades a sol·licitar tant el reconeixement i valoració de situacions de dependència com el dret a les diferents prestacions i serveis contemplades pel Sistema

Compartir:

Deja tu comentario