Ictus. Símptomes, tractament i recuperació a residències especialitzades.

Sabem que conviure amb una persona que pateix les conseqüències d’un ictus pot ser difícil i, sovint, aclaparador. Els símptomes poden aparèixer de forma sobtada i els canvis físics, cognitius i emocionals afecten tant la persona afectada com el seu entorn més proper. Davant d’aquesta realitat, comprendre què és un ictus, com identificar-ne els símptomes a temps i quines opcions de tractament i recuperació existeixen —especialment en residències especialitzades— pot marcar la diferència en la qualitat de vida de tothom.

Descobreix com identificar un ictus a temps i com les residències especialitzades poden ajudar en la seva recuperació.

Què és l’Ictus?

L’ictus consisteix en un canvi sobtat de la circulació sanguínia al cervell que provoca una interrupció del subministrament d’oxigen i nutrients a les cèl·lules cerebrals, fet que pot implicar danys permanents. En aquest sentit, es poden distingir dos tipus principals d’ictus:

• • Ictus isquèmic – És el més comú (80% dels casos) i consisteix en l’obstrucció d’una artèria cerebral, habitualment per un coàgul sanguini (trombosis o embòlia).

• • Ictus hemorràgic – Es produeix quan un vas sanguini al cervell es trenca, provocant una hemorràgia.

Com el podem detectar?

Aquests són els símptomes principals que poden indicar que s’està produint un ictus. És important estar alerta si apareix qualsevol dels següents signes:

• En primer lloc, pèrdua sobtada de força o sensibilitat a la cara, braç o cama, especialment si afecta només un costat del cos.

• A continuació, dificultat per parlar o entendre el llenguatge, com ara parlar de manera confusa o no poder expressar-se correctament.

• També, problemes de visió en un o ambdós ulls, com visió doble, borrosa o pèrdua parcial o total de la visió.

• Un altre símptoma freqüent és un mal de cap intens i sobtat sense causa aparent, que pot anar acompanyat de nàusees o pèrdua de consciència.

• Finalment, pèrdua d’equilibri o coordinació, sovint acompanyada de vertigen o dificultat per caminar.

Què hem de fer en cas de tenir aquests símptomes?

Es tracta d’una emergència mèdica, així que hem de buscar atenció mèdica de manera urgent: El temps és cervell.

Què es pot fer després d’un ictus? Punts clau en la rehabilitació.

Després d’haver patit un ictus és fonamental inicial la rehabilitació el més aviat possible, a poder ser entre les primeres 24/48 hores. S’ha demostrat que la rehabilitació primerenca millora considerablement el pronòstic i en disminueix les seqüeles.

L’atenció ha de ser multidisciplinària, en un enfocament holístic de la persona que contempli totes les àrees de vida de la mateixa:

Fisioteràpia – Valoració de la part afectada i realització d’exercicis per guanyar tant balanç articular com balanç muscular.

Psicologia – Acompanyament emocional de la persona i el seu entorn. Prevenció de possible depressió, trastorn d’ansietat i/o apatia. Donar eines per a l’adaptació a la nova situació en la qual es troba la persona. També es treballaran les alteracions de les àrees cognitives (llenguatge, memòria, atenció, concentració) que s’hagin pogut veure afectades.  

Medicina – Seguiment mèdic i supervisió de simptomatologia.

Infermeria – Supervisió i acompanyament en les activitats de la vida diària i reforç en el manteniment d’hàbits de vida saludable.

Àrea social – Garantir la inclusió social de la persona adaptant les seves activitats a les capacitats mantingudes i noves necessitats. Recerca de diversos serveis on es pugui atendre a la persona per tal d’evitar l’aïllament (centres de dia, centres residencials, etc.).

Quins hàbits de vida afavoriran una recuperació?

Tant per prevenir-lo com per afavorir-ne la recuperació, és important que en el nostre dia a dia incorporem hàbits saludables. Per això, cal que:

• En primer lloc, evitem hàbits poc saludables com fumar o consumir alcohol en excés. Aquests factors augmenten significativament el risc de patir un ictus.

• A continuació, és fonamental que ens mantinguem actius/actives. En aquest sentit, fer exercici moderat (caminar, nedar, anar en bicicleta) com a mínim 30 minuts al dia, cinc dies a la setmana, ajuda a mantenir el sistema cardiovascular en bon estat i millora l’estat d’ànim.

• D’altra banda, també cal cuidar l’alimentació. La dieta recomanada després d’haver patit un ictus hauria d’incloure glúcids d’absorció lenta, una reducció en la ingesta de greix saturat i colesterol, un augment del consum de peix, proteïnes adequades, potassi (especialment si s’administren diürètics), calci i fibra soluble.
  A més a més, és especialment important incorporar aliments amb Omega-3, ja que aquests inhibeixen l’agregació plaquetària i contribueixen a una millor salut cardiovascular.

• Igualment, cal controlar l’estrès i tenir cura de les nostres emocions. L’estrès crònic pot augmentar la pressió arterial i afavorir hàbits nocius. Per això, és recomanable practicar tècniques de relaxació com la meditació, el ioga o la respiració profunda.

• Finalment, és clau mantenir els nostres vincles socials. Tenir una vida social activa i sana no només ens ajuda a sentir-nos millor emocionalment, sinó que també ens impulsa a mantenir una rutina saludable i activa, reforçant tots els punts anteriors.

El paper de les residències especialitzades en la recuperació post-ictus: el cas de Les Oliveres narrat per la seva treballadora social.

A Les Oliveres, residència ubicada a Sant Gregori, acompanyem persones que han patit un ictus oferint una atenció integral, especialitzada i centrada en la persona. El nostre objectiu és afavorir la seva recuperació física, cognitiva i emocional, dins d’un entorn segur, estructurat i amb un fort component humà.

En primer lloc, des de l’àrea de treball social, el procés comença amb l’acollida i valoració social, identificant les necessitats específiques de cada resident i la seva família. A partir d’aquí, elaborem un pla d’atenció individualitzat que s’ajusta segons l’evolució de la persona i sempre en coordinació amb la resta de l’equip professional.

A la residència es mantenen reunions periòdiques amb l’equip multidisciplinari – fisioterapeutes, educadors/es socials, psicòlegs/gues, infermers/es, auxiliars i direcció tècnica – on valorem conjuntament l’evolució dels residents, ajustem objectius i assegurem una atenció coherent i de qualitat. Aquesta coordinació és clau per aconseguir avenços reals i sostinguts en la rehabilitació.

A més, la vida a la residència permet establir rutines diàries significatives, participar en activitats adaptades, rebre tractament rehabilitador i mantenir relacions socials que reforcen el benestar emocional. L’entorn estable i professional, juntament amb l’acompanyament constant, afavoreix la millora de l’autonomia i l’autoestima.

Hem comprovat que residents amb limitacions físiques i emocionals després de l’ictus aconsegueixen avenços notables gràcies al suport de l’equip i a la motivació que genera sentir-se acompanyats i compresos.

Paral·lelament, des de l’àrea de treball social prestem atenció especial a les famílies, que sovint arriben amb incertesa, sobrecàrrega emocional i necessitat d’orientació. Els oferim suport, informació i acompanyament emocional durant tot el procés, creant un vincle de confiança i col·laboració.

En definitiva, la residència no és només un lloc per viure, sinó un espai on les persones troben cures, dignitat i una oportunitat real de seguir avançant després de l’ictus.