“L'anàlisi de la discapacitat exigeix tenir en compte els subjectes amb discapacitat, però no són només aquests els que han d'intervenir. No són qüestions que afecten només aquests col·lectius, la qüestió de la discapacitat afecta tant les persones amb discapacitat com els que podríem denominar capacitats”. (Peixos-Barba, 2005)
Moltes vegades no som conscients de la realitat que ens envolta, l'individu en alguns aspectes és egoista i, per tant, no n'assumeix la responsabilitat. En el cas de les persones amb diversitat funcional, ja sigui física o mental, hem d'entendre que la seva integració completa depèn de la pròpia persona, de la seva família, del seu entorn i, per descomptat, de tota la societat.
Per tant, la comunitat en conjunt ha d'aprendre a conviure amb persones amb necessitats especials, donar el màxim suport perquè aconsegueixin superar els seus límits, donar ajuda i oferir oportunitats perquè puguin desenvolupar totes les seves habilitats i gaudir d'una vida plena.
La imatge de la papallona reflecteix aquesta gran diversitat de formes i colors, totes són diferents i úniques. No per tenir unes grans ales o ser aquestes asimètriques les exclourem de la biosfera, sinó que totes i cadascuna són imprescindibles, tenen la seva essència especial i són igual d'importants.
Més enllà d´aquesta imatge, hem volgut mostrar una realitat que moltes vegades queda amagada darrere de l'escenari. Totes les persones funcionem de manera diferent i necessitem l'entorn per poder desenvolupar-nos i, alhora, al llarg de la vida anem modificant la nostra manera de funcionar. Per tant, quan aquestes diferències funcionals, respecte de l'estàndard normatiu que té la societat, interactuen amb un medi social no accessible per a aquestes persones, d'alguna manera es creen barreres i la persona pateix discriminació i desigualtat d'oportunitats.
Podríem començar per allò que ens fa iguals i tenir molt en compte els conceptes de respecte i empatia.
Cal acompanyar les persones amb diversitat funcional en el procés vital i proporcionar els recursos necessaris perquè puguin desenvolupar totes les seves potencialitats. Com a societat cal dur a terme una pràctica inclusiva que els permeti obrir les ales i avançar en el camí de la vida.