L'envelliment és un procés continu i gradual de canvi natural que comença a l'edat adulta primerenca. Durant aquesta etapa moltes funcions del cos comencen a disminuir gradualment.
Segons Francesc Formiga, doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona, i director del programa d'envelliment de l'Hospital Universitari de Bellvitge, envellir és un procés inevitable i irreversible, però no és necessàriament negatiu. Insisteix molt a remarcar el costat positiu: els beneficis que comporta créixer. Defineix envellir des d'un punt de vista biològic com:
“No es pot definir amb exactitud, però la idea més acceptada és que cal considerar l'envelliment com una part més de la vida. Al cicle vital, una persona passa per diverses etapes: el naixement, la infància, l'adolescència, l'edat adulta i, a partir de cert moment, comença a envellir. Aquesta última etapa, però, no s'inicia en el mateix moment per a tothom; ni tan sols els òrgans de la mateixa persona envelleixen alhora.”
És difícil concretar què és envellir perquè no es tracta només d'una pèrdua: amb l'edat, les persones adquireixen coneixement o experiència, que són valors positius. Cal parlar de l'envelliment com a fenomen global; físic però també psicològic, social, etc.
És cert que, des del punt de vista estrictament biològic, sembla que sí que hi ha òrgans que comencen a perdre funcionalitat. Però no es pot generalitzar, cal valorar cada individu: algunes persones envelleixen més ràpidament i altres ho fan més lentament.
En conclusió, envellir és viure. Comencem a envellir des del mateix moment de néixer. Unes cèl·lules moren abans que altres, i la vida és un continu néixer i morir. No hem de tenir por d'envellir, és part de la vida. I cadascú envelleix al seu moment.
