L'aprenentatge és l'adquisició de coneixement mitjançant l'estudi o l'experiència. A través de la interacció i la relació social aprenem constantment, independentment de la nostra edat, ètnia, procedència, etc. Aprendre ens fa créixer, ens motiva, fa que les nostres capacitats cognitives s'exercitin i ens ajuda a adaptar-nos a les noves situacions, reptes, adversitats…, que se'ns presenten en la vida quotidiana.
La vellesa és l'etapa del desenvolupament on l'ésser humà finalitza els reptes del mercat laboral, ja que es jubila, per tant disposa de més temps lliure. Aquest temps és important invertir-lo, per a no frustrar-se o estancar-se. Cal aprendre a fer-ho i crear un nou projecte vital on invertir tot aquest temps, per això és important realitzar activitats d'interès que beneficiïn a la persona psíquica i físicament.
Durant la vellesa podria ser interessant, beneficiós i gratificant:
- la universitat per a les persones majors, programes creats especialment per a aquest col·lectiu. Dirigits a enriquir a la persona mitjançant el coneixement, la reflexió i la cultura. Aquestes institucions educatives les podem trobar en comunitats autònomes com Barcelona, Madrid, València, etc.
- Cursos de llengües, per a aprendre o perfeccionar una llengua. Enriquir-nos en aquest camp és important, ja que la llengua és el motor de l'individu, mitjançant aquesta som capaços de raonar, crear signes i comunicar-nos.
- Cursos d'informàtica. El fet d'aprendre aquest recurs potencia la inclusió de la persona en la societat globalitzada en la qual vivim. A més, afavoreix l'acostament de les persones majors als membres més joves del nucli familiar i, de la mateixa manera, a adquirir d'ells coneixements en Internet o informàtica.
- Activitats esportives. Pilates o Ioga. Mitjançant diferents tècniques la persona estudia i aprèn del seu cos i la seva ment. És un recurs ideal per a retrobar-se amb un mateix i aprofundir en l'autoconeixement i autocontrol.
- Activitats de dansa. El ball és terapèutic, estimula sensorialment a la persona que el practica, «és socialitzador, plaent i gratificant per a l'autoestima» (Padilla i Esquerrà, 2002, p.3). A més, té una aplicació creativa, que incorpora «una dimensió de desenvolupament personal que té lloc a través d'accions gratificants que es realitzen per la mateixa voluntat, fent que la persona sigui millor en qualsevol aspecte» (Conca, 2000, citat en Padilla i Esquerrà, 2002, p.3). També té beneficis quant a l'autoimatge, ja que millora i potència l'acceptació i el coneixement del propi cos.
Existeix un gran ventall d'activitats per a realitzar durant el temps lliure, però el realment important no és l'activitat en si, sinó els beneficis que aquesta et produeixi, conèixer gent, sentir-se part, formar part, viure experiències, emocionar-se…
Sobretot, hem de tenir molt present que mai s'és massa major per a fer el que es vol i tampoc per a gaudir. Hem de trencar amb l'estereotip que ser major és dolent o trist, per a fer-lo no hi ha millor manera que gaudir de la vida, aprendre, experimentar, realitzar noves activitats i tenir sempre expectatives.
BIBLIOGRAFIA
Padilla, C. i Esquerrà, R. (2002). Dansa: una oferta d'oci per a adolescents. Actes de l'III Congrés Internacional d'Educació Física: Educació Física, Oci i Recreació. CEP de Cadis., 603-611. Recuperat de: http://www.xarnalot.com/expresiva/wp-content/uploads/2015/02/x006_danza_oferta_ocio.pdf
