Què és l'ictus en persones grans?
L’Ictus o Accident cerebrovascular consisteix en un canvi sobtat de la circulació sanguínia al cervell que provoca una interrupció del subministrament d’oxigen i nutrients de les cèl·lules cerebrals, el que pot implicar danys permanents. Trobem dos tipus principals d'ictus:
-
- Ictus isquèmic – És el més comú (80% dels casos) i consisteix en l’obstrucció d’una artèria cerebral, habitualment per un coàgul sanguini (trombosis o embòlia).
-
- Ictus hemorràgic – Es produeix quan un vas sanguini al cervell es trenca, provocant una hemorràgia.
Com el podem detectar?
Aquests són els símptomes principals:
-
-
Pèrdua sobtada de força o sensibilitat a la cara, braç o cama.
-
Dificultat per parlar o entendre el llenguatge
-
Problemes de visió en un o ambdós ulls
-
Mal de cap intens i sobtat sense causa aparent
-
Pèrdua d’equilibri o coordinació
-
Què hem de fer en cas de tenir aquests símptomes?
Es tracta d’una emergència mèdica, així que hem de buscar atenció mèdica de manera urgent: El temps és cervell.
Què es pot fer després d’un ictus? Punts clau en la rehabilitació.
Després d’haver patit un ictus és fonamental inicial la rehabilitació el més aviat possible, a poder ser entre les primeres 24/48 hores. S’ha demostrat que la rehabilitació primerenca millora considerablement el pronòstic i en disminueix les seqüeles.
L’atenció ha de ser multidisciplinària, en un enfocament holístic de la persona que contempli totes les àrees de vida de la mateixa:
-
- Fisioteràpia – Valoració de la part afectada i realització d’exercicis per guanyar tant balanç articular com balanç muscular.
-
-
Psicologia – Acompanyament emocional de la persona i el seu entorn. Prevenció de possible depressió, trastorn d’ansietat i/o apatia. Donar eines per a l’adaptació a la nova situació en la qual es troba la persona. També es treballaran les alteracions de les àrees cognitives (llenguatge, memòria, atenció, concentració) que s’hagin pogut veure afectades.
-
Medicina – Seguiment mèdic i supervisió de simptomatologia.
-
Infermeria – Supervisió i acompanyament en les activitats de la vida diària i reforç en el manteniment d’hàbits de vida saludable.
-
Àrea social – Garantir la inclusió social de la persona adaptant les seves activitats a les capacitats mantingudes i noves necessitats. Recerca de diversos serveis on es pugui atendre a la persona per tal d’evitar l’aïllament (centres de dia, centres residencials, etc.).
-
Quins hàbits de vida afavoriran una recuperació?
Tant per prevenir-lo com per afavorir-ne la recuperació, és important que en el nostre dia a dia...
. Evitem hàbits poc saludables (fumar, alcohol)
. Ens mantinguem actius/actives
Fer exercici moderat (caminar, nedar, bicicleta) com a mínim 30 minuts al dia 5 dies a la setmana.
. Cuidem l’alimentació
La dieta recomanada després d’haver patit un ictus ha de tenir: glúcids d’absorció lenta, reducció de la ingesta de greix saturat i colesterol, augment del consum de peix, ingesta de proteïnes, consum adequat de potassi si s’administren diürètics, ingesta suficient de calci i ingesta de fibra soluble.
És especialment important prendre aliments amb Omega-3, ja que aquests inhibeixen l’agregació plaquetària.
. Controlem l’estrès i cuidem les nostres emocions
L’estrès crònic pot augmentar la pressió arterial i contribuir a hàbits no saludables. És recomanable practicar tècniques de relaxació com la meditació, el ioga o la respiració profunda.
. Mantinguem els nostres vincles socials
Tenir una vida social activa i sana afavoreix als punts anteriors, ja que ens porta a un major benestar emocional i a tenir una rutina de vida activa.
El paper de les residències en la recuperació de l’ictus en persones grans: el cas de Les Oliveres (Sant Gregori), narrat per la seva treballadora social
A Les Oliveres, residència ubicada a Sant Gregori, acompanyem a persones que han patit un ictus oferint una atenció integral, especialitzada i centrada en la persona. El nostre objectiu és afavorir la seva recuperació física, cognitiva i emocional, dins d’un entorn segur, estructurat i amb un fort component humà.
Des de l’àrea de treball social el procés comença amb l’acollida i valoració social, identificant les necessitats específiques de cada resident i de la seva família. Elaborem un pla d’atenció individualitzat, que es va ajustant segons l’evolució de la persona en coordinació estreta amb la resta de l’equip professional.
A la residència es mantenen reunions periòdiques amb l’equip multidisciplinari – format per fisioterapeutes, educadors/es socials, psicòlegs/gues, infermers/es, auxiliars i direcció tècnica – on valorem conjuntament l’evolució dels residents, ajustem objectius i assegurem una atenció coherent y de qualitat. Aquesta coordinació és clau per aconseguir avenços reals i sostinguts en el procés de rehabilitació.
La vida a la residència permet a les persones establir rutines diàries significatives, participar en activitats adaptades, rebre tractament rehabilitador i, alhora, mantenir relacions socials que enforteixin el seu benestar emocional. L’entorn estable i professional, juntament amb l’acompanyament constant, afavoreix la millora de l’autonomia i l’autoestima.
Hem vist, per exemple, com residents que ingressen amb limitacions importants darrere d’un ictus – tant físiques com emocionals- aconsegueixen avenços notables gràcies al suport de l’equip i a la motivació que els aporta sentir-se acompanyats i compresos.
Des de l’àrea de treball social també prestem una atenció especial a les famílies, que moltes vegades arriben amb la incertesa, sobrecàrrega emocional i necessitat d’orientació. Els hi oferim suport, informació sobre recursos disponibles i acompanyament emocional durant tot el procés d’adaptació, creant un vincle de confiança i col·laboració.
La residència no és només un lloc on viure: és un espai on les persones troben cures, dignitat, atenció professional i una oportunitat real de seguir avançant darrere de l’ictus.
