L'alfabetització transcendeix el sol fet de saber llegir i escriure, ens permet conèixer, anomenar, interactuar i comunicar-nos amb el nostre món, desenvolupar un pensament reflexiu, elements que permeten construir la nostra identitat i autonomia.
L'alfabetització ha estat un tema inquietant per a historiadors com Gramsci i pedagogs com Paulo Freire. A «L'alfabetització i la pedagogia de l'habilitació política», Gramsci considera l'alfabetització una pràctica social i un concepte, d'una banda configura el coneixement i el poder, i de l'altra la lluita política i cultural.
A «Pedagogia i pràctiques emancipadores», Freire deia que no es tracta només de comprendre i transformar les experiències pròpies, sinó que també cal reconstituir una relació amb tota la societat. Per a Freire, el llenguatge és, si més no, una dimensió fonamental de l'entitat humana, una veritable matèria primera de la cultura, que atorga significats a desitjos, aspiracions, somnis…
Els processos d'aprenentatge formal i informal a la vellesa permeten a la gent gran adquirir nous coneixements o enfortir els ja adquirits, afavorint-ne la independència i l'autonomia. Aquestes eines us permeten controlar la vostra vida i prendre les vostres pròpies decisions, per exemple: administrar les vostres finances personals i béns, gestionar procediments institucionals i jurídics sense mediació, manejar els vostres documents personals, accedir i rebre informació sobre temes d'interès, etc.
En el cas de l'alfabetització en persones grans, hem de tenir molt present que cal constància, paciència i marcar un ritme clar i concís des d'un vessant pedagògic.
A les residències La Vostra Llar fomentem espais d'aprenentatge, on els professionals a través de materials de suport contribueixen a l'aprenentatge i la consolidació de coneixements de la gent gran.
