El record. Us heu plantejat quantes vegades al dia diem la paraula record? Recordes on vam anar, recorda’t de portar, em recorda... De fet, el record és el que construeix la nostre vida. Allò que recordem, que hem viscut o hem fet és la base per guiar-nos el que farem o viurem.
Quan ens reunim amb la colla recordem aquells temps passat viscuts. Amb la família, les llargues converses al voltant de la taula recordant anècdotes del passat, és el moment més entranyable de l’àpat.
Durant aquest més he estat pensant... I, quan oblidem, vol dir que deixem de ser? Sense dubtar-ho he anat a la font de la saviesa per trobar la resposta. Els nostres avis i àvies.
La Isabel m’ha dit que els records són vius, no es perden, em diu que el que es perd és la manera de recordar-los, però que, si saps com fer-ho, apareixen, sempre hi son. Per tant, mai deixem de ser.
El Manel m’ha comentat que pot ser que oblidem alguna cosa, però no la manera que fem. El present està construït del record passat i, si estem contents de com som ara, és perquè el nostre record ens ha ajudat a ser, és a dir mai deixem de ser.
Però qui m’ha fet assossegar la meva inquietud ha estat la Antonia, ella és d’aquestes persones que la gent diu “no recorda res”:
- Antonia saps qui sóc jo? Em recordes
No m’ha dit res, m’ha abraçat i m’ha somrigut. Em Recorda.
El record hi és sempre, per tant sempre som, mai deixem de ser.
Commemorarem el Dia Mundial de l'Alzheimer per visibilitzar la malaltia i sensibilitzar la societat.
