Avui en dia, l’Educació Social, segons Lagrange i Oberti, 2006, està molt enfocada al sector juvenil arran de les múltiples revoltes arreu de la Unió Europea. Per això, cal evitar que l’Educació Social es pugi veure com una estratègia per contenir els efectes d’aquest sector i per tant, que sembli que només se centri en un únic àmbit social.
Aquests dubtes ens poden portar a pensar, tal i com argumenta José Ortega Esteban, 1999, que sovint l’aplicació real de l’Educació Social es limita a poblacions i àmbits particulars. És a dir, vinculem aquesta professió amb el fet de que només tracta amb individus o col·lectius amb conflictes socials o que presenten un alt grau de vulnerabilitat social.
Aquesta estigmatització fictícia que adquireix l’Educació Social porta a efectes no desitjats de la mateixa pràctica professional, ja que són una reproducció de les desigualtats socials i de l’exclusió. Aquesta especialització forçada de la qual parlàvem anteriorment, ve determinada per que els especialistes i professionals es veuen obligats a prioritzar el col·lectiu destinatari de les intervencions i dels recursos disponibles. El problema que adquireix aquesta atenció prioritzada es que fragmenta la situació dels que necessiten l’ajuda, ja que se es troben en una situació de risc social i acaben convertint-se en col·lectius etiquetats i estereotipats.
Aquesta estigmatització es pot dividir en dos grans nivells: Operació des de fora, com veuen el demés, els altres usuaris que gaudeixen d’un determinat servei d’Educació Social, o des de dins, criteris de diferencia de tracte en un mateix grup. Normalment, la segona ve determinada per la vergonya i el rebuig (Wacquant, 2008).
Com a conclusió final, tota pràctica professional relacionada amb l’Educació Social ha de ser vigilada, ja que cal evitar contradir els principis fonamentals de l’educació i, com a conseqüència, fomentar l’exclusió social i les desigualtats. Per evitar-ho, Puig, Nuñez i Moyano (2011, 2010, 2010) ens proposen supervisar la pràctica i oferir més atenció a qui destinem les nostres intervencions professionals, de manera que puguem valorar cada persona com es mereix i acompanyar-la en el seu procés de vida.
